Procés de disseny i descripció de la idea

Com tot procés de disseny, el primer pas és entendre que, perquè i per a qui estem dissenyant, el context d’ús, els objectius, etc. Tota aquesta informació es pot extreure clarament del brífing inicial. Podem resumir, que la tasca a realitzar consisteix a crear un recurs manipulatiu sobre el canvi climàtic, que generi interès en l’alumnat de 15 a 18 anys dins de l’entorn escolar i que ajudi a l’assimilació d’una sèrie de competències per part dels usuaris. Donat el context de l’escola El Llindar, el recurs ha de promoure la participació i la col·laboració, ser inclusiu i flexible per permetre l’adaptació a les situacions individuals de cada adolescent.

Partint d’aquest brífing, i després d’una primera reflexió en comú, hem creat la nostra pregunta de recerca que dirigeix i focalitzarà el procés de disseny.

Com ha de ser un recurs didàctic manipulatiu per tal que resulti atractiu al nostre públic objectiu de manera que generi interès i motivació en el seu ús, sigui col·laborativa i permeti diferents modalitats d’ús?

Aquest és el nostre punt de partida per l’anàlisi i conceptualització inicial del projecte a realitzar.

Anàlisis i definició del concepte

El nostre públic objectiu són estudiants adolescents d’edats entre 15 i 18 anys. Es tracta d’una edat on l’atenció canvia ràpidament, i el nivell d’atenció és potser més baix i l’entreteniment és un dels principals interessos. És precisament un mercat de l’entreteniment, els videojocs, un dels més interessants. Es tracta d’un mercat tan gran, que supera qualsevol altra indústria de l’entreteniment amb l’excepció de la televisió 1. No obstant això, un videojoc no és una opció possible donat el fet que:

• S’ha de produir al GarageLab amb tècniques de fabricació digital.
• Ha de ser un producte manipulatiu.

Un model similar al dels videojocs, però que resol tots dos problemes és llavors la possibilitat de dissenyar un joc de taula. Tot i que els jocs de taula semblen una mica antiquats, actualment viuen un moment molt “dolç” amb un fort creixement i s’han convertit en una tendència a l’alça 234 que es pot veure reflectida, per exemple, en els deu anys del Festival DAU del Joc de Barcelona 5.

Els jocs de taula poden ser dissenyats fàcilment per la seva fabricació digital, permeten desenvolupar el treball cooperatiu amb un objectiu comú 6 que ens ajuda a aconseguir els objectius educatius del projecte.

El nostre projecte consisteix llavors en el disseny i fabricació d’un joc de taula cooperatiu enfocat a la sensibilització sobre el canvi climàtic i els recursos energètics.

Per tal d’aconseguir dissenyar el joc, haurem de desenvolupar 2 elements diferenciats:

• Normes del joc: aquestes dirigeixen les funcions que tindrà aquest i asseguren l’assoliment de les competències d’aprenentatge. Han d’assegurar que hi hagi espai per la creativitat, siguin inclusives i senzilles d’entendre. Les normes fixaran també el model de cooperació necessari per poder assolir la finalitat del joc.
• Fitxes, elements de joc i tauler: han de ser dissenyades de manera inclusiva perquè qualsevol persona pugui jugar,  i introduir la interacció manipulativa. Aquests elements es produiran mitjançant les tècniques de fabricació digital. El disseny de les fitxes i elements necessaris es troba relacionat també amb les normes i els objectius educatius que es volen transmetre.

Components del joc

Objectiu del joc: Aconseguir l’autosuficiència de l’edifici.

Tauler: representa un edifici modular que es pot expandir segons el nombre de jugadors i dificultat que es vulgui assignar a la partida (més nivells, més difícil) Cada nivell és en si mateix el tauler i conté el disseny necessari per poder jugar.

Punt de partida: Cada planta representa un “consum” o necessitats energètiques que configuren el problema a resoldre, amb una descripció de les característiques d’aquesta (persones que viuen, necessitats, cotxes per casa, etc.). Cada jugador tindrà una quantitat de cartes de diners/recursos que pot utilitzar.

Fitxes de joc: representen a cada jugador. Segons la complexitat que li vulguem donar al joc es poden fer diferents tipus, o bé planes si més senzilles, o modulars i que permetin configuracions més avançades del joc, a la vegada que donen peu a una interacció major.

Jugadors: 1- ∞

Cada jugador conserva la seva individualitat, encara que la meta és comuna.

Torns: Per torn, un jugador gira una carta i executa l’acció (esdeveniment o pregunta), després de cada acció, els jugadors podran intercanviar recursos o el poder del seu rol.

Tipus de cartes:

• Preguntes obertes: Preguntes creades per debatre entre tots els jugadors, si s’arriba a un consens…
• Preguntes tancades: Preguntes per al jugador que gira la carta, amb una resposta concreta.
• Esdeveniments: Esdeveniments aleatoris (canvis de rol, pèrdua/guany de recursos…)
  • Diners: Seran gastades com diners en lloc d’accions.
  • Cobrador d’impostos
  • Lloguer: Es cobra per certes propietats, majors propietats més impostos.

Altres components del joc: taula d’energia per poder convertir entre recursos, fitxes informatives, …

Esbossos, materials i processos de fabricació

Pel procés de fabricació utilitzarem diferents tècniques i materials segons qui serà més adient per a cada peça. A continuació es detalla una primera selecció basada en l’esborrany del projecte.

Tauler-edifici

El tauler de joc es realitzarà íntegrament mitjançant tall i gravat làser sobre fusta. Donat que les peces són planes, el tall és la tècnica més adient. Aquest procés ens permet aconseguir peces resistents i lleugeres a la vegada que són fàcilment manipulables per tal d’afegir els dissenys finals mitjançant vinil de tall, paper o pintura. També ens permet tenir uns acabats agradables al tacte. El sistema de connexió entre els diferents nivells que permet modificar el tauler de joc també es fa en fusta amb les mateixes tècniques, ja que podem obtenir alta precisió en la fabricació per assegurar els encaixos. Aquesta selecció de material i procés facilitarà també una fàcil reparació en cas que una part del tauler es trenqui.

Fitxes

Per aquesta part, i tenint en compte que les fitxes tenen variacions volumètriques escollirem la impressió 3D amb fil de PLA. Aquest és un material molt adient donat que és resistent i fàcil d’imprimir amb una baixa deformació tèrmica i molt segur, assolint peces precises amb facilitat. També té un cost molt baix comparat amb altres materials i es pot trobar fàcilment en diferents colors amb un bon preu. Hem desenvolupat 3 tipus de fitxes que es poden produir amb aquestes tècniques. La selecció final dependrà de la complexitat que es vulgui aconseguir.

Cartes i material extra

Fabricades amb màquina de tall amb cartolina gràfica de com a mínim 300 g. Les cartes es produeixen a través d’un procés d’impressió digital amb tall. L’alt gramatge de la cartolina permet evitar transparència a través de la carta.

Referències

1: https://raiseyourskillz.com/gaming-industry-vs-other-entertainment-industries-2021/

2: https://boardgametheories.com/why-board-games-are-becoming-more-popular/

3: https://www.pitt.edu/pittwire/features-articles/rise-board-games-today-s-tech-dominated-culture

4: https://www.polygon.com/2020/1/22/21068797/kickstarter-2019-board-games-video-games-tabletop-data-china-tariffs-trump

5: https://www.barcelona.cat/daubarcelona/es/

6: https://es.wikipedia.org/wiki/Juego_de_mesa_cooperativo