Al realitzar una petita de reflexió després de ja finalitzar aquesta pràctica et quan et adones de la quantitat de coneixements estudiats són aplicat a un projecte real com ha sigut el de crear un joc de taula amb temàtica de la contaminació.

Però el factor diferencial d’aquesta PRACTICA respecte a les acteriors PACS es el de treball en grup, un treball en grup on el factor important de tirar un projecte endavant on la recompensa és aprovar l’assignatura i obtenir nous coneixements per (a diferència d’un treball on et recompensen econòmicament, etc.). Per aquesta mateixa raó és molt rellevant tenir un grup on els integrants busquin la implicació per completar un projecte amb la millor versió possible, aquest ha sigut el meu cas (extremadament agraït als meus companys).

Com bé he comentat la dificultat extra que cada company del grup té una vida, unes obligacions on la UOC s’adapta als diferents ritmes de cadascú per en aquest cas es han de coincidir els 4 integrants per poder avançar correctament amb aquest camí del projecte.

En veure el resultat del projecte veus la recompensa, i a l’analitzar el construït amb el temps de cadascú dels integrants del grup juntament amb l’escola veus el resultat i dius doncs aquesta assignatura sí que ha valgut la pena, són uns coneixements que aplicaré en un futur en qualsevol factor de la meva vida. Que per al meu gust és el que busco a la universitat.

Bones a totes i tots, soc integrant del grup 2 i hem fet un joc en contra de la violència de gènere, gràcies a aquesta pràctica final elaborada pels tres del grup que hem set (David, Mireia i Arnau), m’he adonat del fet que de vegades les coses més senzilles són les que funcionen millor, ja que en un principi ens havíem capficat molt en voler reproduir coses amb impressió 3D i, al final, hem optat per coses més simples com per exemple a l’hora de fer el taulell, primer volíem fer el taulell completament amb impressió 3D (amb unes ranures per a ficar les fitxes i que no es moguessin) i al final hem vist que era molt més simple fer-ho amb una planxa metàl·lica i les fitxes amb paper imantat perquè no es moguessin un cop col·locades al taulell.

A la pràctica hem elaborat diferents arxius que ens han ajudat a veure com han d’anar preparats per al tipus d’impressió que necessiten, ja sigui el tipus d’arxius final, les marques de sagnat, les marques de tall…

També, ja que el nostre tema era la violència de gènere, m’ha fet indagar molt sobre el tema i veure encara més la desigualtat que pateixen les dones respecte als homes, és un tema que s’hauria de millorar molt més perquè hi ha una clara desigualtat, dia a dia, i moltes persones sense ser-ne conscients per culpa la societat en la qual vivim, es pateixen molts casos de violència de gènere i és un fet en el qual tothom s’ha de conscienciar que ha d’haver-hi un canvi començant per l’educació en els més joves, és per això que al final he trobat que el nostre projecte pot ser bastant interessant.

Sobre el grup de treball, ha set una mica complicat treballar al ritme que m’agradaria, per temes laborals i disponibilitats d’horaris de cadascú, però gràcies al grup crec que ens hem pogut complementar molt bé, ja que moltes coses a què a mi potser no sem donaven tan bé les ha suplert un altre integrant i així hem pogut preparar tots els arxius necessaris per a la realització del nostre joc en contra la desigualtat de gènere.

Així és com hem decidit anomenar al nostre joc de taula.

La nostra idea inicial, estava plena d’ambició, però també amb moltes ambigüitats i dificultats. Hem hagut de fer decisions difícils i concretar-les al màxim, veient-nos en l’obligació de simplificar-la i deixar endarrere alguns detalls que encara que eren força interessants, han sigut massa complexos i enrevessats.

Com a resultat, hem creat un joc basat en preguntes que tracten sobre el consum en les següents modalitats: mobilitat (M), energia (E) i connectivitat (C), les quals donen nom al joc.

El tauler, també s’ha simplificat en cerca de la practicitat a l’hora de muntar-lo i jugar-lo, ha passat de ser concebut com una espiral doble, basat en “l’àgora garden”, a una espiral simple amb una base quadrada, més similar a “the turning torso”.

Aquest canvi facilita la fabricació i l’emmagatzematge. Ja que de part d’un cilindre, com havíem pensat primerament, comptem amb només 4 peces tallades en tall làser per l’estructura central, en les quals encaixen les altres peces formant l’espiral, també pensades pel tall làser, per on avançarà el jugador.

A la vegada, aquesta estructura encaixa en un terra, amb un disseny urbà (basat en l’eixample, de Barcelona) i amb un teulat amb petits forats.

En aquests petits forats, el jugador encaixarà unes peces impreses en 3D, que formen part de la puntuació que van assolint en contestar les preguntes. Cada categoria compte dues peces, una negativa i l’altra positiva.

Hem eliminat del joc, els rols, l’intercanvi de diners, el cobrador d’impostos, el lloguer…, ja que era massa difícil poder obtenir un joc equilibrat i divertit d’entendre i jugar, dins del temps proposat.

Per a nosaltres, era important que el joc fos configurable i augmentable, intensificant així la sostenibilitat del mateix joc, pel fet que es maximitza el seu temps d’utilitat. Per això, les caselles són configurables, tot i que suggerim una configuració inicial amb preguntes perquè el joc pugui ser jugable sense tenir-hi que modificar cap cosa.

Amb configurables, ens referim al fet que, els jugadors es poden posar d’acord per col·locar el vinil en la quantitat i ordre que ho prefereixin, podent alterar així, la dificultat i durada del joc, o el tema a tractar. Per fer-ho, només hauran d’imprimir noves targetes i fitxes.

Procés de disseny i descripció de la idea

Com tot procés de disseny, el primer pas és entendre que, perquè i per a qui estem dissenyant, el context d’ús, els objectius, etc. Tota aquesta informació es pot extreure clarament del brífing inicial. Podem resumir, que la tasca a realitzar consisteix a crear un recurs manipulatiu sobre el canvi climàtic, que generi interès en l’alumnat de 15 a 18 anys dins de l’entorn escolar i que ajudi a l’assimilació d’una sèrie de competències per part dels usuaris. Donat el context de l’escola El Llindar, el recurs ha de promoure la participació i la col·laboració, ser inclusiu i flexible per permetre l’adaptació a les situacions individuals de cada adolescent.

Partint d’aquest brífing, i després d’una primera reflexió en comú, hem creat la nostra pregunta de recerca que dirigeix i focalitzarà el procés de disseny.

Com ha de ser un recurs didàctic manipulatiu per tal que resulti atractiu al nostre públic objectiu de manera que generi interès i motivació en el seu ús, sigui col·laborativa i permeti diferents modalitats d’ús?

Aquest és el nostre punt de partida per l’anàlisi i conceptualització inicial del projecte a realitzar.

Anàlisis i definició del concepte

El nostre públic objectiu són estudiants adolescents d’edats entre 15 i 18 anys. Es tracta d’una edat on l’atenció canvia ràpidament, i el nivell d’atenció és potser més baix i l’entreteniment és un dels principals interessos. És precisament un mercat de l’entreteniment, els videojocs, un dels més interessants. Es tracta d’un mercat tan gran, que supera qualsevol altra indústria de l’entreteniment amb l’excepció de la televisió 1. No obstant això, un videojoc no és una opció possible donat el fet que:

• S’ha de produir al GarageLab amb tècniques de fabricació digital.
• Ha de ser un producte manipulatiu.

Un model similar al dels videojocs, però que resol tots dos problemes és llavors la possibilitat de dissenyar un joc de taula. Tot i que els jocs de taula semblen una mica antiquats, actualment viuen un moment molt “dolç” amb un fort creixement i s’han convertit en una tendència a l’alça 234 que es pot veure reflectida, per exemple, en els deu anys del Festival DAU del Joc de Barcelona 5.

Els jocs de taula poden ser dissenyats fàcilment per la seva fabricació digital, permeten desenvolupar el treball cooperatiu amb un objectiu comú 6 que ens ajuda a aconseguir els objectius educatius del projecte.

El nostre projecte consisteix llavors en el disseny i fabricació d’un joc de taula cooperatiu enfocat a la sensibilització sobre el canvi climàtic i els recursos energètics.

Per tal d’aconseguir dissenyar el joc, haurem de desenvolupar 2 elements diferenciats:

• Normes del joc: aquestes dirigeixen les funcions que tindrà aquest i asseguren l’assoliment de les competències d’aprenentatge. Han d’assegurar que hi hagi espai per la creativitat, siguin inclusives i senzilles d’entendre. Les normes fixaran també el model de cooperació necessari per poder assolir la finalitat del joc.
• Fitxes, elements de joc i tauler: han de ser dissenyades de manera inclusiva perquè qualsevol persona pugui jugar,  i introduir la interacció manipulativa. Aquests elements es produiran mitjançant les tècniques de fabricació digital. El disseny de les fitxes i elements necessaris es troba relacionat també amb les normes i els objectius educatius que es volen transmetre.

Components del joc

Objectiu del joc: Aconseguir l’autosuficiència de l’edifici.

Tauler: representa un edifici modular que es pot expandir segons el nombre de jugadors i dificultat que es vulgui assignar a la partida (més nivells, més difícil) Cada nivell és en si mateix el tauler i conté el disseny necessari per poder jugar.

Punt de partida: Cada planta representa un “consum” o necessitats energètiques que configuren el problema a resoldre, amb una descripció de les característiques d’aquesta (persones que viuen, necessitats, cotxes per casa, etc.). Cada jugador tindrà una quantitat de cartes de diners/recursos que pot utilitzar.

Fitxes de joc: representen a cada jugador. Segons la complexitat que li vulguem donar al joc es poden fer diferents tipus, o bé planes si més senzilles, o modulars i que permetin configuracions més avançades del joc, a la vegada que donen peu a una interacció major.

Jugadors: 1- ∞

Cada jugador conserva la seva individualitat, encara que la meta és comuna.

Torns: Per torn, un jugador gira una carta i executa l’acció (esdeveniment o pregunta), després de cada acció, els jugadors podran intercanviar recursos o el poder del seu rol.

Tipus de cartes:

• Preguntes obertes: Preguntes creades per debatre entre tots els jugadors, si s’arriba a un consens…
• Preguntes tancades: Preguntes per al jugador que gira la carta, amb una resposta concreta.
• Esdeveniments: Esdeveniments aleatoris (canvis de rol, pèrdua/guany de recursos…)
  • Diners: Seran gastades com diners en lloc d’accions.
  • Cobrador d’impostos
  • Lloguer: Es cobra per certes propietats, majors propietats més impostos.

Altres components del joc: taula d’energia per poder convertir entre recursos, fitxes informatives, …

Esbossos, materials i processos de fabricació

Pel procés de fabricació utilitzarem diferents tècniques i materials segons qui serà més adient per a cada peça. A continuació es detalla una primera selecció basada en l’esborrany del projecte.

Tauler-edifici

El tauler de joc es realitzarà íntegrament mitjançant tall i gravat làser sobre fusta. Donat que les peces són planes, el tall és la tècnica més adient. Aquest procés ens permet aconseguir peces resistents i lleugeres a la vegada que són fàcilment manipulables per tal d’afegir els dissenys finals mitjançant vinil de tall, paper o pintura. També ens permet tenir uns acabats agradables al tacte. El sistema de connexió entre els diferents nivells que permet modificar el tauler de joc també es fa en fusta amb les mateixes tècniques, ja que podem obtenir alta precisió en la fabricació per assegurar els encaixos. Aquesta selecció de material i procés facilitarà també una fàcil reparació en cas que una part del tauler es trenqui.

Fitxes

Per aquesta part, i tenint en compte que les fitxes tenen variacions volumètriques escollirem la impressió 3D amb fil de PLA. Aquest és un material molt adient donat que és resistent i fàcil d’imprimir amb una baixa deformació tèrmica i molt segur, assolint peces precises amb facilitat. També té un cost molt baix comparat amb altres materials i es pot trobar fàcilment en diferents colors amb un bon preu. Hem desenvolupat 3 tipus de fitxes que es poden produir amb aquestes tècniques. La selecció final dependrà de la complexitat que es vulgui aconseguir.

Cartes i material extra

Fabricades amb màquina de tall amb cartolina gràfica de com a mínim 300 g. Les cartes es produeixen a través d’un procés d’impressió digital amb tall. L’alt gramatge de la cartolina permet evitar transparència a través de la carta.

Referències

1: https://raiseyourskillz.com/gaming-industry-vs-other-entertainment-industries-2021/

2: https://boardgametheories.com/why-board-games-are-becoming-more-popular/

3: https://www.pitt.edu/pittwire/features-articles/rise-board-games-today-s-tech-dominated-culture

4: https://www.polygon.com/2020/1/22/21068797/kickstarter-2019-board-games-video-games-tabletop-data-china-tariffs-trump

5: https://www.barcelona.cat/daubarcelona/es/

6: https://es.wikipedia.org/wiki/Juego_de_mesa_cooperativo

Al grup 2 se’ns demana idear un recurs didàctic manipulatiu que permeti treballar de forma activa, crítica i motivadora la perspectiva de gènere, les pràctiques inclusives i l’atenció a la diversitat.

Idea

La idea seria fer un joc a partir de l’iceberg de violència de gènere (fotografia adjunta a sota), consistiria a crear situacions de la vida quotidiana (targetes de text prefabricades) i en cada situació podria haver-hi un parell o tres de casos de violència masclista (falta decidir els casos que volem que apareguin en cada situació), el que hauria de fer l’alumnat és identificar les situacions on existeix la violència de gènere.

Per altra banda, disposaríem des dos taulells (un per cada equip) els quals serien el mateix iceberg, aquests taulells estarien buits i hi hauria diferents ranures (espais buits) on anirien les paraules que s’hi troben en l’original, aquestes paraules serien fitxes (fitxa de violació, fitxa d’humor sexista, fitxa d’humiliar…).

L’objectiu de l’alumnat seria descobrir les situacions on hi ha violència de gènere dins de cada text, una vegada identificat el cas, l’alumnat hauria de dir el tipus de violència de gènere que és (per exemple, aquesta situació és violència de gènere perquè hi ha una violació), si fos correcte l’alumne hauria de ficar la fitxa a l’iceberg, però no de qualsevol manera, a l’iceberg veiem que es pot classificar la violència de gènere com a visible/invisible i subtil/explicita, doncs hauria d’encertar la casella on va la fitxa, la part de l’iceberg correcta. En el cas que l’alumne encertes on va col·locada la fitxa la ficaria, en canvi, si falles no ficaria la fitxa (també podem fer que fiquin la fitxa igualment i al final del joc es repassin les fitxes i les que estiguin a un lloc que no pertoca restin un punt).

Guanyaria l’alumne o equip que omplissin tot l’iceberg i tingues més punts.

Esbós del prototip

Material a fabricar:

• Targetes amb les situacions dels casos a doble cara de 180g/m2 a tot color (per una cara el cas i per l’altra la solució).
• Tauler de joc, impressió 3D multicolor.
• Fitxes, impressió 3D multicolor.

Material de Fabricació

Per la impressió es farà servir filament PLA de diversos colors. Els filaments PLA són un tipus de termoplàstic utilitzat per a la impressió 3D. 

Perquè?

• Perquè es creen a partir de matèries primeres riques en midó, com la patata, la yuca o el blat de moro, i com que es creen amb materials orgànics, són biodegradables per compostatge.
• Multitud de colors (fins i tot fluorescents).
• Facil d’utilitzar amb qualsevol impresora (Per tal de poder fer jocs amb impressores 3D domèstiques), i poder substituir peces trencades fàcilment.
• Fulls magnètics per tal que les fitxes s’enganxin al tauler.

Maquinari de fabricació:

• Impresora 3d Ender 5 plus. Es tria aquesta impresora ja que té una bona àrea de treball 350 x 350 x 400 mm i una altura de capa mínima més que acceptable 100 µm.
• Palette 3 pro. Aquest dispositiu uneix fins a 8 filaments en un de sol, es dir, crea un sol filament amb talls de altres filaments.
• Silhouette Cameo 3 (Plotter “domestica”) per tall del foli magnètic.