Així és com hem decidit anomenar al nostre joc de taula.

La nostra idea inicial, estava plena d’ambició, però també amb moltes ambigüitats i dificultats. Hem hagut de fer decisions difícils i concretar-les al màxim, veient-nos en l’obligació de simplificar-la i deixar endarrere alguns detalls que encara que eren força interessants, han sigut massa complexos i enrevessats.

Com a resultat, hem creat un joc basat en preguntes que tracten sobre el consum en les següents modalitats: mobilitat (M), energia (E) i connectivitat (C), les quals donen nom al joc.

El tauler, també s’ha simplificat en cerca de la practicitat a l’hora de muntar-lo i jugar-lo, ha passat de ser concebut com una espiral doble, basat en “l’àgora garden”, a una espiral simple amb una base quadrada, més similar a “the turning torso”.

Aquest canvi facilita la fabricació i l’emmagatzematge. Ja que de part d’un cilindre, com havíem pensat primerament, comptem amb només 4 peces tallades en tall làser per l’estructura central, en les quals encaixen les altres peces formant l’espiral, també pensades pel tall làser, per on avançarà el jugador.

A la vegada, aquesta estructura encaixa en un terra, amb un disseny urbà (basat en l’eixample, de Barcelona) i amb un teulat amb petits forats. En aquests petits forats, el jugador encaixarà unes peces impreses en 3D, que formen part de la puntuació que van assolint en contestar les preguntes. Cada categoria compte dues peces, una negativa i l’altra positiva.

Hem eliminat del joc, els rols, l’intercanvi de diners, el cobrador d’impostos, el lloguer…, ja que era massa difícil poder obtenir un joc equilibrat i divertit d’entendre i jugar, dins del temps proposat.

Per a nosaltres, era important que el joc fos configurable i augmentable, intensificant així la sostenibilitat del mateix joc, pel fet que es maximitza el seu temps d’utilitat. Per això, les caselles són configurables, tot i que suggerim una configuració inicial amb preguntes perquè el joc pugui ser jugable sense tenir-hi que modificar cap cosa.

Amb configurables, ens referim al fet que, els jugadors es poden posar d’acord per col·locar el vinil en la quantitat i ordre que ho prefereixin, podent alterar així, la dificultat i durada del joc, o el tema a tractar. Per fer-ho, només hauran d’imprimir noves targetes i fitxes.

Per aquesta pràctica, he escollit l’obra “Blaze” realitzada per l’artista Bridget Riley el 1964.
Es tracta d’una obra del moviment op-art on, a través de senzilles figures i jocs geomètrics i l’ús del contrast, es crea una imatge que transmet moviment, profunditat i dinamisme, tot i ser una pintura plana. Aquestes característiques la fan ideal per la seva reproducció tridimensional i un repte per transmetre les mateixes sensacions.

Descripció de les etapes

El primer pas que he portat a cap ha sigut analitzar la peca com a element tridimensional. Quines característiques presenta? Quina profunditat té? Quina funció compleixen els colors?, etc.

Les conclusions que hi he trobat són:

• Cada cercle, a causa de la inclinació de les línies, transmet diferent sensació de profunditat, amb moments de pujada baixada segons la densitat.
• Els colors es poden interpretar com diferencies de profunditat, fent el blanc o el negre més alt.
• És molt important que la peca presenti continuïtat entre les línies, transmetent així els fluxos que aquestes tenen.

El següent pas serà escollir com realitzarem el disseny 3D, tant pel que fa al programari a utilitzar com el disseny en si mateix. Després de fer una sèrie de proves i prototips, m’he decantat pel disseny amb Blender. Aquest és un programari lliure de disseny i modelatge 3D. Al contrari que Fusion 360, Blender segueix un procés de modelatge més orgànic i menys centrar en la precisió i fabricació dels objectes. No obstant això, és precisament aquesta diferència que ens ajudarà a portar a cap el disseny. No busco precisió en les mides, sinó aconseguir un objecte final que transmeti les mateixes sensacions que la pintura original.

Modelat

El procés de modelatge amb Blender resulta molt senzill. Fent servir la imatge original com a referència al pla horitzontal, partim d’un cilindre al centre que serà la figura sobre la qual farem el modelatge.

El cilindre no és realment circular, sinó que es tracta de dos plans que fan de tapes, i una sèrie de petits plans verticals disposats en forma circular per definir els laterals. Com més plans fems servir, més definició tindrà. En el nostre cas farem un cilindre amb 144 cares, així obtenim les 144 línies necessàries (72 negres, 72 blanques). A partir d’aquí seguim un procés d’extrusió d’aquestes capes per anar ampliant   la figura i així crear cada cercle.

Cada extrusió es desplaça al pal horitzontal per posicionar-ho amb cada cercle de la pintura i es gira respecte a l’eix vertical per aconseguir la rotació de les cares de l’original. Una vegada enllestit un dels cercles, selecciono les arestes de la cara superior per desplaçar-les verticalment i crear els canvis de profunditat de cada cercle seguint l’estudi realitzat sobre l’original.

Finalment, he seleccionat totes les cares que representen les línies negres i he fet una extrusió vertical d’aquestes. Per sort, Blender disposa d’eines que faciliten aquesta tasca seleccionant cares automàticament,  ja que consisteix a seleccionar un total de 576 cares.

Preparació per impressió 3D

En aquesta part del procés de disseny, ja tenim una peça que representa l’original en forma tridimensional. Ara arriba el moment de dur a terme les modificacions necessàries per a la seva fabricació i seleccionar quin serà el procés que farem servir.

La primera qüestió a resoldre serà la mida. Hem de tenir en compte l’ús final, que serà l’experiència tàctil a un museu. Per això, la peça ha de ser resistent i d’una mida suficient perquè es puguin percebre els detalls més petits, sense que sigui massa gran per perdre la concepció general de la peça.

Per això faig ús de les dades antropomètriques de l’estudi de Carmona (2001) on es defineix l’amplada de la mà amb un percentil 90 de 86 mm. D’acord amb aquestes mides, he definit una mida final pel disseny de 38 cm de diàmetre (aproximadament 4 vegades l’ample de la mà) per fer que sigui còmode de tocar amb dues mans transmetent les sensacions de moviment de la peça original, sense ser massa gran.

Pel que fa a l’alçada, la fixem a 1.5 cm. Amb aquesta mida aconseguim un bon equilibri en les variacions del disseny, sense ser massa inclinats i fent així que sigui difícil la seva exploració amb els dits.

Respecte al maquinari i procés a utilitzar, prenem com a referència el Fablab de Zürich. El disseny el fabricarem amb les impressores 3D de tipus FDM disponibles. En aquest cas les Prusa model i3-mk3.

Aquestes, de les diferents opcions que tenim, són les que ofereixen un major volum de 25 x 21 x 21 cm. Tenint en compte que la nostra peça té una mida de 38 cm,  la dividim en 4 parts (amb una senzilla operació booleana) per la seva impressió assegurant que no sobrepassin els límits de la impressora. Una vegada produïdes les diferents parts, es poden enganxar amb adhesiu.

La impressió la farem amb material PLA. Es tracta d’un material plàstic resistent i lleuger que es pot manipular fàcilment, té bona qualitat per impressió i un bon preu. A més, no acostuma a tenir problemes de deformació durant el procés d’impressió, un efecte que podria afectar negativament el disseny, ja que conté algunes parts amb espais molt petits. El PLA és també un bon material per processos postimpressió com ara pintura, petites reparacions, etc.

Amb les dimensions finals del disseny he aconseguit que les parts més petites del disseny (al cercle central) tinguin una mida final d’aproximadament  1,8 mm. Les impressores del Fablab tenen uns extrusors de 0,4 mm, així que no representen cap dificultat.

Finalment, exportem les peces per impressió en format STL des de Blender, i les processem amb el programari Prusa Slicer, configurat amb les característiques de les impressores del Fablab, per comprovar que la impressió serà correcte, i la possible necessitat de suports. El Prusa Slicer ens corrobora el correcte disseny fet i la seva adequació per impressió. Cal estacar que Blender utilitza per defecte els metres com unitat, i hem de canviar a mm al Prusa Slicer per tal de tenir la mida correcta.

Farem servir PLA de color blanc, que serà la base, per poder pintar la peça amb les línies negres a la capa superior.

Fabricació

Utilitzant les 4 impressores de manera simultània, una per cada peça:

• Temps total: 23h (temps màxim)
• Filament utilitzat: 178.95m; 533g
• Cost del material (segons preus de PLA blanc a Prusa.com): 13.23€

Fabricació de prototip

Per comprovar el resultat final de la peça i la possibilitat d’impressió, he decidit imprimir una de les parts dissenyades. A causa de la falta de temps, no he pogut realitzar la peça al Fablab, però he encarregat la seva producció a un centre d’impressió 3D de la ciutat anomenat Teil3.

La peça s’ha produït en PLA de color blanc, amb la diferència respecte al Fablab del gruix de l’extrusor. En aquest cas es tracta d’un extrusor de 0,2 mm en lloc dels 0,4 mm del Fablab, així doncs, la peça de prova tindrà una mica més de resolució que la produïda al Fablab. El producte final és molt correcte i compleix amb les expectatives. Els elements són fàcils d’identificar amb el tacte, i el disseny resulta interessant i còmode de tocar. Això no obstant, s’observen uns petits “esglaons” a causa de la inclinació de les cares. Per Resoldre això, les peces es poden polir una mica abans de la pintura.

Per la realització d’un pres kit de tall làser, utilitzaré el personatge principal de la sèrie d’animació “Enjuto Mojamuto”. Es tracta d’una sèrie d’humor irònic amb un estil visual molt característic amb traços gruixuts i personatge molt poc expressius, fet que permet que la producció amb un kit d’ensamblatge sigui perfecta, ja que reflecteix fàcilment aquest mateix estil i expressió. A més és una sèrie amb un considerable nombre de “fans” que podrien adquirir o estar interessats en aquest disseny.

Procediment

La primera fase realitzada ha sigut l’anàlisi visual en dues i tres dimensions del personatge. Tot i que a la sèrie l’Enjuto sempre apareix en 2D, farem també una possible exploració tridimensional per tal d’avaluar la seva fabricació. Aquesta fase l’he fet a mà, fent una sèrie d’esbossos ràpids intentant visualitzar el muntatge final del personatge. Els principals elements que he tingut en compte durant aquests esbossos giraven entorn de:

• Com assegurar l’estabilitat de la figura.
• Continuïtat visual del personatge.
• Correspondència amb la imatge original.

A partir de les primeres idees, he pogut investigar diferents formes de projectar l’Enjuto en peces planes, formant un volum en forma de caixa, simulant un tall per capes, etc… En tots aquests dissenys ja s’incorpora una primera anàlisi dels possibles encaixos necessaris.

Una vegada escollit el disseny a seguir, el següent pas ha sigut l’anàlisi de les diferents possibilitats d’encaixos necessàries. Aquesta part m’ha permès també explorar i provar diferents possibilitats per anar refinant el disseny final.

A partir d’aquest moment he començat el treball directament amb l’Autodesk Fusion 360. A partir d’un dibuix del personatge que he importat com a referència de base, he anat perfilant i generant els diferents Sketchs per la seva posterior extrusió.

Una de les parts més complexes ha sigut el disseny de les dues peces de suport a la part posterior del model que suporta el cap i el cabell. Aquestes, encaixades sobre el cos i amb un angle i separació determinats permeten que els braços, amb una unió circular, tinguin llibertat de moviment a la vegada que desplacen el centre de gravetat del personatge cap al davant.

Per la verificació de l’estabilitat del conjunt, he utilitzat les eines d’anàlisis de Fusion 360 per trobar el centre de massa. Aquest està ubicat a l’eix vertical central de la figura, desplaçat uns mil·límetres cap a la part frontal, recolzant així el pes sobre les peces que fan de peu.

Una vegada dissenyades les peces, he exportat tot el conjunt com a DXF per emprar amb el software del tallador làser. En aquest pas he recol·locat tots els elements per tal d’aprofitar l’espai el màxim possible. A l’hora d’exportar els arxius de tall, s’han generat 2 arxius diferents. Un, amb la majoria de les peces que utilitzarà un material i un segon arxiu que utilitza un altre material per l’encaix dels braços. Això no obstant, aquestes peces es poden realitzar també amb el mateix material que la resta en cas de necessitat, però basarem el nostre disseny en un objecte que es pugui muntar sense adhesius.

Materials

Per la fabricació de l’Enjuto, he escollit un cartó contra colat de color gris de 2 mm. Es tracta d’un producte molt resistent i amb bones característiques estructurals, a la vegada que resulta lleuger i flexible. A més es tracta d’un producte de baix preu i freqüentment fabricat amb material reciclat. Per les unions dels braços es pot utilitzar una versió de 3 mm de gruix o bé unint dues peces de 2 mm.

Per la fabricació farem ús de la tecnologia làser del Fablab de Zürich, en particular de la talladora làser Time Technology TT-900 que és compatible amb el material seleccionat. El tall làser ens permetrà assegurar una bona qualitat en el tall dels encaixos, precisió en les formes més petites (per exemple, els encaixos del cap) i talls nets i rectes a la vegada que resulta d’un procés ràpid.

Impressions

Per donar més caràcter al personatge, s’han preparat arxius d’impressió i tall que es poden imprimir amb una impressora làser o d’injecció de tinta sobre paper adhesiu i el seu tall posterior amb una talladora de vinils. Donat que el material escollit és cartó, aquest presenta una bona adherència i l’acabat serà de bona qualitat.

Simulació de muntatge

Prototip

Per comprovar el resultat final, he decidit fabricar un prototip amb materials similars. Per fer-ho, he aprofitat la disponibilitat a casa d’una talladora de la marca Cricut model Maker. En lloc d’utilitzar el material final, he fet ús d’un material una mica més tou, ja que la talladora no té capacitat suficient. Per això he escollit un cartó blanc fet servir per serigrafia, però que té les mateixes dimensions i propietats similars.

Amb la talladora, he produït les peces a partir dels DXF exportats i tallat també les impressions que he encolat sobre el disseny. Els encaixos han funcionat perfectament i el resultat és estable. S’ha observat una errada en la posició dels ulls de l’Enjuto.