Al realitzar una petita de reflexió després de ja finalitzar aquesta pràctica et quan et adones de la quantitat de coneixements estudiats són aplicat a un projecte real com ha sigut el de crear un joc de taula amb temàtica de la contaminació. Però el factor diferencial d’aquesta PRACTICA respecte a les acteriors PACS es el de treball en grup, un treball en grup on el factor important de tirar un projecte endavant on la recompensa és aprovar l’assignatura i obtenir nous coneixements per (a diferència d’un treball on et recompensen econòmicament, …
Al realitzar una petita de reflexió després de ja finalitzar aquesta pràctica et quan et adones de la quantitat de coneixements estudiats són aplicat a un projecte real com ha sigut el de crear un joc de taula amb temàtica de la contaminació. Però el factor diferencial d’aquesta PRACTICA respecte a les acteriors PACS es el de treball en grup, un treball en grup on el factor important de tirar un projecte…
Al realitzar una petita de reflexió després de ja finalitzar aquesta pràctica et quan et adones de la quantitat de coneixements estudiats són aplicat a un projecte real com ha sigut el…
Al realitzar una petita de reflexió després de ja finalitzar aquesta pràctica et quan et adones de la quantitat de coneixements estudiats són aplicat a un projecte real com ha sigut el de crear un joc de taula amb temàtica de la contaminació.
Però el factor diferencial d’aquesta PRACTICA respecte a les acteriorsPACSes el de treball en grup, un treball en grup on el factor important de tirar un projecte endavant on la recompensa és aprovar l’assignatura i obtenir nous coneixements per (a diferència d’un treball on et recompensen econòmicament, etc.). Per aquesta mateixa raó és molt rellevant tenir un grup on els integrants busquin la implicació per completar un projecte amb la millor versió possible, aquest ha sigut el meu cas (extremadament agraït als meus companys).
Com bé he comentat la dificultat extra que cada company del grup té una vida, unes obligacions on la UOC s’adapta als diferents ritmes de cadascú per en aquest cas es han de coincidir els 4 integrants per poder avançar correctament amb aquest camí del projecte.
En veure el resultat del projecte veus la recompensa, i a l’analitzar el construït amb el temps de cadascú dels integrants del grup juntament amb l’escola veus el resultat i dius doncs aquesta assignatura sí que ha valgut la pena, són uns coneixements que aplicaré en un futur en qualsevol factor de la meva vida. Que per al meu gust és el que busco a la universitat.
Bones a totes i tots, soc integrant del grup 2 i hem fet un joc en contra de la violència de gènere, gràcies a aquesta pràctica final elaborada pels tres del grup que hem set (David, Mireia i Arnau), m’he adonat del fet que de vegades les coses més senzilles són les que funcionen millor, ja que en un principi ens havíem capficat molt en voler reproduir coses amb impressió 3D i, al final, hem optat per coses més simples…
Bones a totes i tots, soc integrant del grup 2 i hem fet un joc en contra de la violència de gènere, gràcies a aquesta pràctica final elaborada pels tres del grup que hem set (David, Mireia i Arnau), m’he adonat del fet que de vegades les coses…
Bones a totes i tots, soc integrant del grup 2 i hem fet un joc en contra de la…
Bones a totes i tots, soc integrant del grup 2 i hem fet un joc en contra de la violència de gènere, gràcies a aquesta pràctica final elaborada pels tres del grup que hem set (David, Mireia i Arnau), m’he adonat del fet que de vegades les coses més senzilles són les que funcionen millor, ja que en un principi ens havíem capficat molt en voler reproduir coses amb impressió 3D i, al final, hem optat per coses més simples com per exemple a l’hora de fer el taulell, primer volíem fer el taulell completament amb impressió 3D (amb unes ranures per a ficar les fitxes i que no es moguessin) i al final hem vist que era molt més simple fer-ho amb una planxa metàl·lica i les fitxes amb paper imantat perquè no es moguessin un cop col·locades al taulell.
A la pràctica hem elaborat diferents arxius que ens han ajudat a veure com han d’anar preparats per al tipus d’impressió que necessiten, ja sigui el tipus d’arxius final, les marques de sagnat, les marques de tall…
També, ja que el nostre tema era la violència de gènere, m’ha fet indagar molt sobre el tema i veure encara més la desigualtat que pateixen les dones respecte als homes, és un tema que s’hauria de millorar molt més perquè hi ha una clara desigualtat, dia a dia, i moltes persones sense ser-ne conscients per culpa la societat en la qual vivim, es pateixen molts casos de violència de gènere i és un fet en el qual tothom s’ha de conscienciar que ha d’haver-hi un canvi començant per l’educació en els més joves, és per això que al final he trobat que el nostre projecte pot ser bastant interessant.
Sobre el grup de treball, ha set una mica complicat treballar al ritme que m’agradaria, per temes laborals i disponibilitats d’horaris de cadascú, però gràcies al grup crec que ens hem pogut complementar molt bé, ja que moltes coses a què a mi potser no sem donaven tan bé les ha suplert un altre integrant i així hem pogut preparar tots els arxius necessaris per a la realització del nostre joc en contra la desigualtat de gènere.
Així és com hem decidit anomenar al nostre joc de taula. La nostra idea inicial, estava plena d’ambició, però també amb moltes ambigüitats i dificultats. Hem hagut de fer decisions difícils i concretar-les al màxim, veient-nos en l’obligació de simplificar-la i deixar endarrere alguns detalls que encara…
Així és com hem decidit anomenar al nostre joc de taula. La nostra idea inicial, estava plena d’ambició,…
Així és com hem decidit anomenar al nostre joc de taula.
La nostra idea inicial, estava plena d’ambició, però també amb moltes ambigüitats i dificultats. Hem hagut de fer decisions difícils i concretar-les al màxim, veient-nos en l’obligació de simplificar-la i deixar endarrere alguns detalls que encara que eren força interessants, han sigut massa complexos i enrevessats.
Com a resultat, hem creat un joc basat en preguntes que tracten sobre el consum en les següents modalitats: mobilitat (M), energia (E) i connectivitat (C), les quals donen nom al joc.
El tauler, també s’ha simplificat en cerca de la practicitat a l’hora de muntar-lo i jugar-lo, ha passat de ser concebut com una espiral doble, basat en “l’àgora garden”, a una espiral simple amb una base quadrada, més similar a “the turning torso”.
Aquest canvi facilita la fabricació i l’emmagatzematge. Ja que de part d’un cilindre, com havíem pensat primerament, comptem amb només 4 peces tallades en tall làser per l’estructura central, en les quals encaixen les altres peces formant l’espiral, també pensades pel tall làser, per on avançarà el jugador.
A la vegada, aquesta estructura encaixa en un terra, amb un disseny urbà (basat en l’eixample, de Barcelona) i amb un teulat amb petits forats.
En aquests petits forats, el jugador encaixarà unes peces impreses en 3D, que formen part de la puntuació que van assolint en contestar les preguntes. Cada categoria compte dues peces, una negativa i l’altra positiva.
Hem eliminat del joc, els rols, l’intercanvi de diners, el cobrador d’impostos, el lloguer…, ja que era massa difícil poder obtenir un joc equilibrat i divertit d’entendre i jugar, dins del temps proposat.
Per a nosaltres, era important que el joc fos configurable i augmentable, intensificant així la sostenibilitat del mateix joc, pel fet que es maximitza el seu temps d’utilitat. Per això, les caselles són configurables, tot i que suggerim una configuració inicial amb preguntes perquè el joc pugui ser jugable sense tenir-hi que modificar cap cosa.
Amb configurables, ens referim al fet que, els jugadors es poden posar d’acord per col·locar el vinil en la quantitat i ordre que ho prefereixin, podent alterar així, la dificultat i durada del joc, o el tema a tractar. Per fer-ho, només hauran d’imprimir noves targetes i fitxes.
Així és com hem decidit anomenar al nostre joc de taula. La nostra idea inicial, estava plena d’ambició, però també amb moltes ambigüitats i dificultats. Hem hagut de fer decisions difícils i concretar-les al màxim, veient-nos en l’obligació de simplificar-la i deixar endarrere alguns detalls que encara que…
Així és com hem decidit anomenar al nostre joc de taula. La nostra idea inicial, estava plena d’ambició, però…
Així és com hem decidit anomenar al nostre joc de taula.
La nostra idea inicial, estava plena d’ambició, però també amb moltes ambigüitats i dificultats. Hem hagut de fer decisions difícils i concretar-les al màxim, veient-nos en l’obligació de simplificar-la i deixar endarrere alguns detalls que encara que eren força interessants, han sigut massa complexos i enrevessats.
Com a resultat, hem creat un joc basat en preguntes que tracten sobre el consum en les següents modalitats: mobilitat (M), energia (E) i connectivitat (C), les quals donen nom al joc.
El tauler, també s’ha simplificat en cerca de la practicitat a l’hora de muntar-lo i jugar-lo, ha passat de ser concebut com una espiral doble, basat en “l’àgora garden”, a una espiral simple amb una base quadrada, més similar a “the turning torso”.
Aquest canvi facilita la fabricació i l’emmagatzematge. Ja que de part d’un cilindre, com havíem pensat primerament, comptem amb només 4 peces tallades en tall làser per l’estructura central, en les quals encaixen les altres peces formant l’espiral, també pensades pel tall làser, per on avançarà el jugador.
Vista del tauler sense les peces dels nivells
Vista superior del tauler de joc.
Base del tauler
A la vegada, aquesta estructura encaixa en un terra, amb un disseny urbà (basat en l’eixample, de Barcelona) i amb un teulat amb petits forats. En aquests petits forats, el jugador encaixarà unes peces impreses en 3D, que formen part de la puntuació que van assolint en contestar les preguntes. Cada categoria compte dues peces, una negativa i l’altra positiva.
Alguns dels cubs de puntuació.
Targetes del joc.
Hem eliminat del joc, els rols, l’intercanvi de diners, el cobrador d’impostos, el lloguer…, ja que era massa difícil poder obtenir un joc equilibrat i divertit d’entendre i jugar, dins del temps proposat.
Per a nosaltres, era important que el joc fos configurable i augmentable, intensificant així la sostenibilitat del mateix joc, pel fet que es maximitza el seu temps d’utilitat. Per això, les caselles són configurables, tot i que suggerim una configuració inicial amb preguntes perquè el joc pugui ser jugable sense tenir-hi que modificar cap cosa.
Amb configurables, ens referim al fet que, els jugadors es poden posar d’acord per col·locar el vinil en la quantitat i ordre que ho prefereixin, podent alterar així, la dificultat i durada del joc, o el tema a tractar. Per fer-ho, només hauran d’imprimir noves targetes i fitxes.
Procés de disseny i descripció de la idea Com tot procés de disseny, el primer pas és entendre que, perquè i per a qui estem dissenyant, el context d’ús, els objectius, etc. Tota aquesta informació es pot extreure clarament del brífing inicial. Podem resumir, que la tasca a…
Procés de disseny i descripció de la idea Com tot procés de disseny, el primer pas és entendre que,…
Procés de disseny i descripció de la idea
Com tot procés de disseny, el primer pas és entendre que, perquè i per a qui estem dissenyant, el context d’ús, els objectius, etc. Tota aquesta informació es pot extreure clarament del brífing inicial. Podem resumir, que la tasca a realitzar consisteix a crear un recurs manipulatiu sobre el canvi climàtic, que generi interès en l’alumnat de 15 a 18 anys dins de l’entorn escolar i que ajudi a l’assimilació d’una sèrie de competències per part dels usuaris. Donat el context de l’escola El Llindar, el recurs ha de promoure la participació i la col·laboració, ser inclusiu i flexible per permetre l’adaptació a les situacions individuals de cada adolescent.
Partint d’aquest brífing, i després d’una primera reflexió en comú, hem creat la nostra pregunta de recerca que dirigeix i focalitzarà el procés de disseny.
Com ha de ser un recurs didàctic manipulatiu per tal que resulti atractiu al nostre públic objectiu de manera que generi interès i motivació en el seu ús, sigui col·laborativa i permeti diferents modalitats d’ús?
Aquest és el nostre punt de partida per l’anàlisi i conceptualització inicial del projecte a realitzar.
Anàlisis i definició del concepte
El nostre públic objectiu són estudiants adolescents d’edats entre 15 i 18 anys. Es tracta d’una edat on l’atenció canvia ràpidament, i el nivell d’atenció és potser més baix i l’entreteniment és un dels principals interessos. És precisament un mercat de l’entreteniment, els videojocs, un dels més interessants. Es tracta d’un mercat tan gran, que supera qualsevol altra indústria de l’entreteniment amb l’excepció de la televisió 1. No obstant això, un videojoc no és una opció possible donat el fet que:
S’ha de produir al GarageLab amb tècniques de fabricació digital.
Ha de ser un producte manipulatiu.
Un model similar al dels videojocs, però que resol tots dos problemes és llavors la possibilitat de dissenyar un joc de taula. Tot i que els jocs de taula semblen una mica antiquats, actualment viuen un moment molt “dolç” amb un fort creixement i s’han convertit en una tendència a l’alça 234 que es pot veure reflectida, per exemple, en els deu anys del Festival DAU del Joc de Barcelona 5.
Els jocs de taula poden ser dissenyats fàcilment per la seva fabricació digital, permeten desenvolupar el treball cooperatiu amb un objectiu comú 6 que ens ajuda a aconseguir els objectius educatius del projecte.
El nostre projecte consisteix llavors en el disseny i fabricació d’un joc de taula cooperatiu enfocat a la sensibilització sobre el canvi climàtic i els recursos energètics.
Per tal d’aconseguir dissenyar el joc, haurem de desenvolupar 2 elements diferenciats:
Normes del joc: aquestes dirigeixen les funcions que tindrà aquest i asseguren l’assoliment de les competències d’aprenentatge. Han d’assegurar que hi hagi espai per la creativitat, siguin inclusives i senzilles d’entendre. Les normes fixaran també el model de cooperació necessari per poder assolir la finalitat del joc.
Fitxes, elements de joc i tauler: han de ser dissenyades de manera inclusiva perquè qualsevol persona pugui jugar, i introduir la interacció manipulativa. Aquests elements es produiran mitjançant les tècniques de fabricació digital. El disseny de les fitxes i elements necessaris es troba relacionat també amb les normes i els objectius educatius que es volen transmetre.
Components del joc
Objectiu del joc: Aconseguir l’autosuficiència de l’edifici.
Tauler: representa un edifici modular que es pot expandir segons el nombre de jugadors i dificultat que es vulgui assignar a la partida (més nivells, més difícil) Cada nivell és en si mateix el tauler i conté el disseny necessari per poder jugar.
Punt de partida: Cada planta representa un “consum” o necessitats energètiques que configuren el problema a resoldre, amb una descripció de les característiques d’aquesta (persones que viuen, necessitats, cotxes per casa, etc.). Cada jugador tindrà una quantitat de cartes de diners/recursos que pot utilitzar.
Fitxes de joc: representen a cada jugador. Segons la complexitat que li vulguem donar al joc es poden fer diferents tipus, o bé planes si més senzilles, o modulars i que permetin configuracions més avançades del joc, a la vegada que donen peu a una interacció major.
Jugadors: 1- ∞
Cada jugador conserva la seva individualitat, encara que la meta és comuna.
Torns: Per torn, un jugador gira una carta i executa l’acció (esdeveniment o pregunta), després de cada acció, els jugadors podran intercanviar recursos o el poder del seu rol.
Tipus de cartes:
Preguntes obertes: Preguntes creades per debatre entre tots els jugadors, si s’arriba a un consens…
Preguntes tancades: Preguntes per al jugador que gira la carta, amb una resposta concreta.
Esdeveniments: Esdeveniments aleatoris (canvis de rol, pèrdua/guany de recursos…)
Diners: Seran gastades com diners en lloc d’accions.
Cobrador d’impostos
Lloguer: Es cobra per certes propietats, majors propietats més impostos.
Altres components del joc: taula d’energia per poder convertir entre recursos, fitxes informatives, …
Esbossos, materials i processos de fabricació
Pel procés de fabricació utilitzarem diferents tècniques i materials segons qui serà més adient per a cada peça. A continuació es detalla una primera selecció basada en l’esborrany del projecte.
Tauler-edifici
El tauler de joc es realitzarà íntegrament mitjançant tall i gravat làser sobre fusta. Donat que les peces són planes, el tall és la tècnica més adient. Aquest procés ens permet aconseguir peces resistents i lleugeres a la vegada que són fàcilment manipulables per tal d’afegir els dissenys finals mitjançant vinil de tall, paper o pintura. També ens permet tenir uns acabats agradables al tacte. El sistema de connexió entre els diferents nivells que permet modificar el tauler de joc també es fa en fusta amb les mateixes tècniques, ja que podem obtenir alta precisió en la fabricació per assegurar els encaixos. Aquesta selecció de material i procés facilitarà també una fàcil reparació en cas que una part del tauler es trenqui.
Fitxes
Per aquesta part, i tenint en compte que les fitxes tenen variacions volumètriques escollirem la impressió 3D amb fil de PLA. Aquest és un material molt adient donat que és resistent i fàcil d’imprimir amb una baixa deformació tèrmica i molt segur, assolint peces precises amb facilitat. També té un cost molt baix comparat amb altres materials i es pot trobar fàcilment en diferents colors amb un bon preu. Hem desenvolupat 3 tipus de fitxes que es poden produir amb aquestes tècniques. La selecció final dependrà de la complexitat que es vulgui aconseguir.
Figures
Fitxes planes
Fitxes modulars
Cartes i material extra
Fabricades amb màquina de tall amb cartolina gràfica de com a mínim 300 g. Les cartes es produeixen a través d’un procés d’impressió digital amb tall. L’alt gramatge de la cartolina permet evitar transparència a través de la carta.
Al grup 2 se’ns demana idear un recurs didàctic manipulatiu que permeti treballar de forma activa, crítica i motivadora la perspectiva de gènere, les pràctiques inclusives i l’atenció a la diversitat. Idea La idea seria fer un joc a partir de l’iceberg de violència de gènere (fotografia adjunta a sota), consistiria a crear situacions de la vida quotidiana (targetes de text prefabricades) i en cada situació podria haver-hi un parell o tres de casos de violència masclista (falta decidir…
Al grup 2 se’ns demana idear un recurs didàctic manipulatiu que permeti treballar de forma activa, crítica i motivadora la perspectiva de gènere, les pràctiques inclusives i l’atenció a la diversitat. Idea La idea seria fer un joc a partir de l’iceberg de violència de gènere (fotografia…
Al grup 2 se’ns demana idear un recurs didàctic manipulatiu que permeti treballar de forma activa, crítica i motivadora…
Al grup 2 se’ns demana idear un recurs didàctic manipulatiu que permeti treballar de forma activa, crítica i motivadora la perspectiva de gènere, les pràctiques inclusives i l’atenció a la diversitat.
Idea
La idea seria fer un joc a partir de l’iceberg de violència de gènere (fotografia adjunta a sota), consistiria a crear situacions de la vida quotidiana (targetes de text prefabricades) i en cada situació podria haver-hi un parell o tres de casos de violència masclista (falta decidir els casos que volem que apareguin en cada situació), el que hauria de fer l’alumnat és identificar les situacions on existeix la violència de gènere.
Per altra banda, disposaríem des dos taulells (un per cada equip) els quals serien el mateix iceberg, aquests taulells estarien buits i hi hauria diferents ranures (espais buits) on anirien les paraules que s’hi troben en l’original, aquestes paraules serien fitxes (fitxa de violació, fitxa d’humor sexista, fitxa d’humiliar…).
L’objectiu de l’alumnat seria descobrir les situacions on hi ha violència de gènere dins de cada text, una vegada identificat el cas, l’alumnat hauria de dir el tipus de violència de gènere que és (per exemple, aquesta situació és violència de gènere perquè hi ha una violació), si fos correcte l’alumne hauria de ficar la fitxa a l’iceberg, però no de qualsevol manera, a l’iceberg veiem que es pot classificar la violència de gènere com a visible/invisible i subtil/explicita, doncs hauria d’encertar la casella on va la fitxa, la part de l’iceberg correcta. En el cas que l’alumne encertes on va col·locada la fitxa la ficaria, en canvi, si falles no ficaria la fitxa (també podem fer que fiquin la fitxa igualment i al final del joc es repassin les fitxes i les que estiguin a un lloc que no pertoca restin un punt).
Guanyaria l’alumne o equip que omplissin tot l’iceberg i tingues més punts.
Targetes amb les situacions dels casos a doble cara de 180g/m2 a tot color (per una cara el cas i per l’altra la solució).
Tauler de joc, impressió 3D multicolor.
Fitxes, impressió 3D multicolor.
Material de Fabricació
Per la impressió es farà servir filament PLA de diversos colors. Els filaments PLA són un tipus de termoplàstic utilitzat per a la impressió 3D.
Perquè?
Perquè es creen a partir de matèries primeres riques en midó, com la patata, la yuca o el blat de moro, i com que es creen amb materials orgànics, són biodegradables per compostatge.
Multitud de colors (fins i tot fluorescents).
Facil d’utilitzar amb qualsevol impresora (Per tal de poder fer jocs amb impressores 3D domèstiques), i poder substituir peces trencades fàcilment.
Fulls magnètics per tal que les fitxes s’enganxin al tauler.
Maquinari de fabricació:
Impresora 3d Ender 5 plus. Es tria aquesta impresora ja que té una bona àrea de treball 350 x 350 x 400 mm i una altura de capa mínima més que acceptable 100 µm.
Palette 3 pro. Aquest dispositiu uneix fins a 8 filaments en un de sol, es dir, crea un sol filament amb talls de altres filaments.
Silhouette Cameo 3 (Plotter “domestica”) per tall del foli magnètic.
Per aquesta pràctica, he escollit l’obra “Blaze” realitzada per l’artista Bridget Riley el 1964. Es tracta d’una obra del moviment op-art on, a través de senzilles figures i jocs geomètrics i l’ús del contrast, es crea una imatge que transmet moviment, profunditat i dinamisme, tot i ser una…
Per aquesta pràctica, he escollit l’obra “Blaze” realitzada per l’artista Bridget Riley el 1964. Es tracta d’una obra del…
Per aquesta pràctica, he escollit l’obra “Blaze” realitzada per l’artista Bridget Riley el 1964.
Es tracta d’una obra del moviment op-art on, a través de senzilles figures i jocs geomètrics i l’ús del contrast, es crea una imatge que transmet moviment, profunditat i dinamisme, tot i ser una pintura plana. Aquestes característiques la fan ideal per la seva reproducció tridimensional i un repte per transmetre les mateixes sensacions.
Descripció de les etapes
El primer pas que he portat a cap ha sigut analitzar la peca com a element tridimensional. Quines característiques presenta? Quina profunditat té? Quina funció compleixen els colors?, etc.
Les conclusions que hi he trobat són:
Cada cercle, a causa de la inclinació de les línies, transmet diferent sensació de profunditat, amb moments de pujada baixada segons la densitat.
Els colors es poden interpretar com diferencies de profunditat, fent el blanc o el negre més alt.
És molt important que la peca presenti continuïtat entre les línies, transmetent així els fluxos que aquestes tenen.
El següent pas serà escollir com realitzarem el disseny 3D, tant pel que fa al programari a utilitzar com el disseny en si mateix. Després de fer una sèrie de proves i prototips, m’he decantat pel disseny amb Blender. Aquest és un programari lliure de disseny i modelatge 3D. Al contrari que Fusion 360, Blender segueix un procés de modelatge més orgànic i menys centrar en la precisió i fabricació dels objectes. No obstant això, és precisament aquesta diferència que ens ajudarà a portar a cap el disseny. No busco precisió en les mides, sinó aconseguir un objecte final que transmeti les mateixes sensacions que la pintura original.
Modelat
El procés de modelatge amb Blender resulta molt senzill. Fent servir la imatge original com a referència al pla horitzontal, partim d’un cilindre al centre que serà la figura sobre la qual farem el modelatge.
El cilindre no és realment circular, sinó que es tracta de dos plans que fan de tapes, i una sèrie de petits plans verticals disposats en forma circular per definir els laterals. Com més plans fems servir, més definició tindrà. En el nostre cas farem un cilindre amb 144 cares, així obtenim les 144 línies necessàries (72 negres, 72 blanques). A partir d’aquí seguim un procés d’extrusió d’aquestes capes per anar ampliant la figura i així crear cada cercle.
Cada extrusió es desplaça al pal horitzontal per posicionar-ho amb cada cercle de la pintura i es gira respecte a l’eix vertical per aconseguir la rotació de les cares de l’original. Una vegada enllestit un dels cercles, selecciono les arestes de la cara superior per desplaçar-les verticalment i crear els canvis de profunditat de cada cercle seguint l’estudi realitzat sobre l’original.
Finalment, he seleccionat totes les cares que representen les línies negres i he fet una extrusió vertical d’aquestes. Per sort, Blender disposa d’eines que faciliten aquesta tasca seleccionant cares automàticament, ja que consisteix a seleccionar un total de 576 cares.
Imatge de referència al pla horitzontal.
Cilindre inicial
Extrusió
Dues extrusions fetes amb canvis verticals
Es pot veure la rotació de cada anell a les cares superiors
Extrusions realitzades
Selecció de les cares superiors a extrusionar
Selecció de les cares superiors a extrusionar
Vista final de l’objecte a Blender
Preparació per impressió 3D
Vista de les proporcions de la peça final en relació amb la mitjana d’una mà.
En aquesta part del procés de disseny, ja tenim una peça que representa l’original en forma tridimensional. Ara arriba el moment de dur a terme les modificacions necessàries per a la seva fabricació i seleccionar quin serà el procés que farem servir.
La primera qüestió a resoldre serà la mida. Hem de tenir en compte l’ús final, que serà l’experiència tàctil a un museu. Per això, la peça ha de ser resistent i d’una mida suficient perquè es puguin percebre els detalls més petits, sense que sigui massa gran per perdre la concepció general de la peça.
Per això faig ús de les dades antropomètriques de l’estudi de Carmona (2001) on es defineix l’amplada de la mà amb un percentil 90 de 86 mm. D’acord amb aquestes mides, he definit una mida final pel disseny de 38 cm de diàmetre (aproximadament 4 vegades l’ample de la mà) per fer que sigui còmode de tocar amb dues mans transmetent les sensacions de moviment de la peça original, sense ser massa gran.
Pel que fa a l’alçada, la fixem a 1.5 cm. Amb aquesta mida aconseguim un bon equilibri en les variacions del disseny, sense ser massa inclinats i fent així que sigui difícil la seva exploració amb els dits.
Respecte al maquinari i procés a utilitzar, prenem com a referència el Fablab de Zürich. El disseny el fabricarem amb les impressores 3D de tipus FDM disponibles. En aquest cas les Prusa model i3-mk3.
Aquestes, de les diferents opcions que tenim, són les que ofereixen un major volum de 25 x 21 x 21 cm. Tenint en compte que la nostra peça té una mida de 38 cm, la dividim en 4 parts (amb una senzilla operació booleana) per la seva impressió assegurant que no sobrepassin els límits de la impressora. Una vegada produïdes les diferents parts, es poden enganxar amb adhesiu.
Vista de les 4 peçes a Blender.
La impressió la farem amb material PLA. Es tracta d’un material plàstic resistent i lleuger que es pot manipular fàcilment, té bona qualitat per impressió i un bon preu. A més, no acostuma a tenir problemes de deformació durant el procés d’impressió, un efecte que podria afectar negativament el disseny, ja que conté algunes parts amb espais molt petits. El PLA és també un bon material per processos postimpressió com ara pintura, petites reparacions, etc.
Amb les dimensions finals del disseny he aconseguit que les parts més petites del disseny (al cercle central) tinguin una mida final d’aproximadament 1,8 mm. Les impressores del Fablab tenen uns extrusors de 0,4 mm, així que no representen cap dificultat.
Finalment, exportem les peces per impressió en format STL des de Blender, i les processem amb el programari Prusa Slicer, configurat amb les característiques de les impressores del Fablab, per comprovar que la impressió serà correcte, i la possible necessitat de suports. El Prusa Slicer ens corrobora el correcte disseny fet i la seva adequació per impressió. Cal estacar que Blender utilitza per defecte els metres com unitat, i hem de canviar a mm al Prusa Slicer per tal de tenir la mida correcta.
Resultat de “tallar” una de les parts amb el Prusa Slicer.
Farem servir PLA de color blanc, que serà la base, per poder pintar la peça amb les línies negres a la capa superior.
Fabricació
Utilitzant les 4 impressores de manera simultània, una per cada peça:
Temps total: 23h (temps màxim)
Filament utilitzat: 178.95m; 533g
Cost del material (segons preus de PLA blanc a Prusa.com): 13.23€
Fabricació de prototip
Per comprovar el resultat final de la peça i la possibilitat d’impressió, he decidit imprimir una de les parts dissenyades. A causa de la falta de temps, no he pogut realitzar la peça al Fablab, però he encarregat la seva producció a un centre d’impressió 3D de la ciutat anomenat Teil3.
La peça s’ha produït en PLA de color blanc, amb la diferència respecte al Fablab del gruix de l’extrusor. En aquest cas es tracta d’un extrusor de 0,2 mm en lloc dels 0,4 mm del Fablab, així doncs, la peça de prova tindrà una mica més de resolució que la produïda al Fablab. El producte final és molt correcte i compleix amb les expectatives. Els elements són fàcils d’identificar amb el tacte, i el disseny resulta interessant i còmode de tocar. Això no obstant, s’observen uns petits “esglaons” a causa de la inclinació de les cares. Per Resoldre això, les peces es poden polir una mica abans de la pintura.
Per la realització d'un pres kit de tall làser, utilitzaré el personatge principal de la sèrie d'animació "Enjuto Mojamuto".
Per la realització d'un pres kit de tall làser, utilitzaré el personatge principal de la sèrie d'animació "Enjuto Mojamuto".
Per la realització d’un pres kit de tall làser, utilitzaré el personatge principal de la sèrie d’animació “Enjuto Mojamuto”. Es tracta d’una sèrie d’humor irònic amb un estil visual molt característic amb traços gruixuts i personatge molt poc expressius, fet que permet que la producció amb un kit d’ensamblatge sigui perfecta, ja que reflecteix fàcilment aquest mateix estil i expressió. A més és una sèrie amb un considerable nombre de “fans” que podrien adquirir o estar interessats en aquest disseny.
Procediment
La primera fase realitzada ha sigut l’anàlisi visual en dues i tres dimensions del personatge. Tot i que a la sèrie l’Enjuto sempre apareix en 2D, farem també una possible exploració tridimensional per tal d’avaluar la seva fabricació. Aquesta fase l’he fet a mà, fent una sèrie d’esbossos ràpids intentant visualitzar el muntatge final del personatge. Els principals elements que he tingut en compte durant aquests esbossos giraven entorn de:
Com assegurar l’estabilitat de la figura.
Continuïtat visual del personatge.
Correspondència amb la imatge original.
A partir de les primeres idees, he pogut investigar diferents formes de projectar l’Enjuto en peces planes, formant un volum en forma de caixa, simulant un tall per capes, etc… En tots aquests dissenys ja s’incorpora una primera anàlisi dels possibles encaixos necessaris.
Una vegada escollit el disseny a seguir, el següent pas ha sigut l’anàlisi de les diferents possibilitats d’encaixos necessàries. Aquesta part m’ha permès també explorar i provar diferents possibilitats per anar refinant el disseny final.
A partir d’aquest moment he començat el treball directament amb l’Autodesk Fusion 360. A partir d’un dibuix del personatge que he importat com a referència de base, he anat perfilant i generant els diferents Sketchs per la seva posterior extrusió.
Una de les parts més complexes ha sigut el disseny de les dues peces de suport a la part posterior del model que suporta el cap i el cabell. Aquestes, encaixades sobre el cos i amb un angle i separació determinats permeten que els braços, amb una unió circular, tinguin llibertat de moviment a la vegada que desplacen el centre de gravetat del personatge cap al davant.
Per la verificació de l’estabilitat del conjunt, he utilitzat les eines d’anàlisis de Fusion 360 per trobar el centre de massa. Aquest està ubicat a l’eix vertical central de la figura, desplaçat uns mil·límetres cap a la part frontal, recolzant així el pes sobre les peces que fan de peu.
Una vegada dissenyades les peces, he exportat tot el conjunt com a DXF per emprar amb el software del tallador làser. En aquest pas he recol·locat tots els elements per tal d’aprofitar l’espai el màxim possible. A l’hora d’exportar els arxius de tall, s’han generat 2 arxius diferents. Un, amb la majoria de les peces que utilitzarà un material i un segon arxiu que utilitza un altre material per l’encaix dels braços. Això no obstant, aquestes peces es poden realitzar també amb el mateix material que la resta en cas de necessitat, però basarem el nostre disseny en un objecte que es pugui muntar sense adhesius.
Materials
Per la fabricació de l’Enjuto, he escollit un cartó contra colat de color gris de 2 mm. Es tracta d’un producte molt resistent i amb bones característiques estructurals, a la vegada que resulta lleuger i flexible. A més es tracta d’un producte de baix preu i freqüentment fabricat amb material reciclat. Per les unions dels braços es pot utilitzar una versió de 3 mm de gruix o bé unint dues peces de 2 mm.
Per la fabricació farem ús de la tecnologia làser del Fablab de Zürich, en particular de la talladora làser Time Technology TT-900 que és compatible amb el material seleccionat. El tall làser ens permetrà assegurar una bona qualitat en el tall dels encaixos, precisió en les formes més petites (per exemple, els encaixos del cap) i talls nets i rectes a la vegada que resulta d’un procés ràpid.
Impressions
Per donar més caràcter al personatge, s’han preparat arxius d’impressió i tall que es poden imprimir amb una impressora làser o d’injecció de tinta sobre paper adhesiu i el seu tall posterior amb una talladora de vinils. Donat que el material escollit és cartó, aquest presenta una bona adherència i l’acabat serà de bona qualitat.
És molt important deixar un bon sangrat per tal de corregir possibles errades en el moment del tall.
Simulació de muntatge
Prototip
Per comprovar el resultat final, he decidit fabricar un prototip amb materials similars. Per fer-ho, he aprofitat la disponibilitat a casa d’una talladora de la marca Cricut model Maker. En lloc d’utilitzar el material final, he fet ús d’un material una mica més tou, ja que la talladora no té capacitat suficient. Per això he escollit un cartó blanc fet servir per serigrafia, però que té les mateixes dimensions i propietats similars.
Amb la talladora, he produït les peces a partir dels DXF exportats i tallat també les impressions que he encolat sobre el disseny. Els encaixos han funcionat perfectament i el resultat és estable. S’ha observat una errada en la posició dels ulls de l’Enjuto.
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre. L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…
Hola!
Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.
Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.
L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura.
Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.
Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona proposta, original i ben treballada. Poster pensaria incloure color per diferenciar les plantes.
Bona feina!