Al realitzar una petita de reflexió després de ja finalitzar aquesta pràctica et quan et adones de la quantitat de coneixements estudiats són aplicat a un projecte real com ha sigut el de crear un joc de taula amb temàtica de la contaminació.

Però el factor diferencial d’aquesta PRACTICA respecte a les acteriors PACS es el de treball en grup, un treball en grup on el factor important de tirar un projecte endavant on la recompensa és aprovar l’assignatura i obtenir nous coneixements per (a diferència d’un treball on et recompensen econòmicament, etc.). Per aquesta mateixa raó és molt rellevant tenir un grup on els integrants busquin la implicació per completar un projecte amb la millor versió possible, aquest ha sigut el meu cas (extremadament agraït als meus companys).

Com bé he comentat la dificultat extra que cada company del grup té una vida, unes obligacions on la UOC s’adapta als diferents ritmes de cadascú per en aquest cas es han de coincidir els 4 integrants per poder avançar correctament amb aquest camí del projecte.

En veure el resultat del projecte veus la recompensa, i a l’analitzar el construït amb el temps de cadascú dels integrants del grup juntament amb l’escola veus el resultat i dius doncs aquesta assignatura sí que ha valgut la pena, són uns coneixements que aplicaré en un futur en qualsevol factor de la meva vida. Que per al meu gust és el que busco a la universitat.

Així és com hem decidit anomenar al nostre joc de taula.

La nostra idea inicial, estava plena d’ambició, però també amb moltes ambigüitats i dificultats. Hem hagut de fer decisions difícils i concretar-les al màxim, veient-nos en l’obligació de simplificar-la i deixar endarrere alguns detalls que encara que eren força interessants, han sigut massa complexos i enrevessats.

Com a resultat, hem creat un joc basat en preguntes que tracten sobre el consum en les següents modalitats: mobilitat (M), energia (E) i connectivitat (C), les quals donen nom al joc.

El tauler, també s’ha simplificat en cerca de la practicitat a l’hora de muntar-lo i jugar-lo, ha passat de ser concebut com una espiral doble, basat en “l’àgora garden”, a una espiral simple amb una base quadrada, més similar a “the turning torso”.

Aquest canvi facilita la fabricació i l’emmagatzematge. Ja que de part d’un cilindre, com havíem pensat primerament, comptem amb només 4 peces tallades en tall làser per l’estructura central, en les quals encaixen les altres peces formant l’espiral, també pensades pel tall làser, per on avançarà el jugador.

A la vegada, aquesta estructura encaixa en un terra, amb un disseny urbà (basat en l’eixample, de Barcelona) i amb un teulat amb petits forats.

En aquests petits forats, el jugador encaixarà unes peces impreses en 3D, que formen part de la puntuació que van assolint en contestar les preguntes. Cada categoria compte dues peces, una negativa i l’altra positiva.

Hem eliminat del joc, els rols, l’intercanvi de diners, el cobrador d’impostos, el lloguer…, ja que era massa difícil poder obtenir un joc equilibrat i divertit d’entendre i jugar, dins del temps proposat.

Per a nosaltres, era important que el joc fos configurable i augmentable, intensificant així la sostenibilitat del mateix joc, pel fet que es maximitza el seu temps d’utilitat. Per això, les caselles són configurables, tot i que suggerim una configuració inicial amb preguntes perquè el joc pugui ser jugable sense tenir-hi que modificar cap cosa.

Amb configurables, ens referim al fet que, els jugadors es poden posar d’acord per col·locar el vinil en la quantitat i ordre que ho prefereixin, podent alterar així, la dificultat i durada del joc, o el tema a tractar. Per fer-ho, només hauran d’imprimir noves targetes i fitxes.