Per aquesta pràctica, he escollit l’obra “Blaze” realitzada per l’artista Bridget Riley el 1964.
Es tracta d’una obra del moviment op-art on, a través de senzilles figures i jocs geomètrics i l’ús del contrast, es crea una imatge que transmet moviment, profunditat i dinamisme, tot i ser una pintura plana. Aquestes característiques la fan ideal per la seva reproducció tridimensional i un repte per transmetre les mateixes sensacions.

Descripció de les etapes

El primer pas que he portat a cap ha sigut analitzar la peca com a element tridimensional. Quines característiques presenta? Quina profunditat té? Quina funció compleixen els colors?, etc.

Les conclusions que hi he trobat són:

• Cada cercle, a causa de la inclinació de les línies, transmet diferent sensació de profunditat, amb moments de pujada baixada segons la densitat.
• Els colors es poden interpretar com diferencies de profunditat, fent el blanc o el negre més alt.
• És molt important que la peca presenti continuïtat entre les línies, transmetent així els fluxos que aquestes tenen.

El següent pas serà escollir com realitzarem el disseny 3D, tant pel que fa al programari a utilitzar com el disseny en si mateix. Després de fer una sèrie de proves i prototips, m’he decantat pel disseny amb Blender. Aquest és un programari lliure de disseny i modelatge 3D. Al contrari que Fusion 360, Blender segueix un procés de modelatge més orgànic i menys centrar en la precisió i fabricació dels objectes. No obstant això, és precisament aquesta diferència que ens ajudarà a portar a cap el disseny. No busco precisió en les mides, sinó aconseguir un objecte final que transmeti les mateixes sensacions que la pintura original.

Modelat

El procés de modelatge amb Blender resulta molt senzill. Fent servir la imatge original com a referència al pla horitzontal, partim d’un cilindre al centre que serà la figura sobre la qual farem el modelatge.

El cilindre no és realment circular, sinó que es tracta de dos plans que fan de tapes, i una sèrie de petits plans verticals disposats en forma circular per definir els laterals. Com més plans fems servir, més definició tindrà. En el nostre cas farem un cilindre amb 144 cares, així obtenim les 144 línies necessàries (72 negres, 72 blanques). A partir d’aquí seguim un procés d’extrusió d’aquestes capes per anar ampliant   la figura i així crear cada cercle.

Cada extrusió es desplaça al pal horitzontal per posicionar-ho amb cada cercle de la pintura i es gira respecte a l’eix vertical per aconseguir la rotació de les cares de l’original. Una vegada enllestit un dels cercles, selecciono les arestes de la cara superior per desplaçar-les verticalment i crear els canvis de profunditat de cada cercle seguint l’estudi realitzat sobre l’original.

Finalment, he seleccionat totes les cares que representen les línies negres i he fet una extrusió vertical d’aquestes. Per sort, Blender disposa d’eines que faciliten aquesta tasca seleccionant cares automàticament,  ja que consisteix a seleccionar un total de 576 cares.

Preparació per impressió 3D

En aquesta part del procés de disseny, ja tenim una peça que representa l’original en forma tridimensional. Ara arriba el moment de dur a terme les modificacions necessàries per a la seva fabricació i seleccionar quin serà el procés que farem servir.

La primera qüestió a resoldre serà la mida. Hem de tenir en compte l’ús final, que serà l’experiència tàctil a un museu. Per això, la peça ha de ser resistent i d’una mida suficient perquè es puguin percebre els detalls més petits, sense que sigui massa gran per perdre la concepció general de la peça.

Per això faig ús de les dades antropomètriques de l’estudi de Carmona (2001) on es defineix l’amplada de la mà amb un percentil 90 de 86 mm. D’acord amb aquestes mides, he definit una mida final pel disseny de 38 cm de diàmetre (aproximadament 4 vegades l’ample de la mà) per fer que sigui còmode de tocar amb dues mans transmetent les sensacions de moviment de la peça original, sense ser massa gran.

Pel que fa a l’alçada, la fixem a 1.5 cm. Amb aquesta mida aconseguim un bon equilibri en les variacions del disseny, sense ser massa inclinats i fent així que sigui difícil la seva exploració amb els dits.

Respecte al maquinari i procés a utilitzar, prenem com a referència el Fablab de Zürich. El disseny el fabricarem amb les impressores 3D de tipus FDM disponibles. En aquest cas les Prusa model i3-mk3.

Aquestes, de les diferents opcions que tenim, són les que ofereixen un major volum de 25 x 21 x 21 cm. Tenint en compte que la nostra peça té una mida de 38 cm,  la dividim en 4 parts (amb una senzilla operació booleana) per la seva impressió assegurant que no sobrepassin els límits de la impressora. Una vegada produïdes les diferents parts, es poden enganxar amb adhesiu.

La impressió la farem amb material PLA. Es tracta d’un material plàstic resistent i lleuger que es pot manipular fàcilment, té bona qualitat per impressió i un bon preu. A més, no acostuma a tenir problemes de deformació durant el procés d’impressió, un efecte que podria afectar negativament el disseny, ja que conté algunes parts amb espais molt petits. El PLA és també un bon material per processos postimpressió com ara pintura, petites reparacions, etc.

Amb les dimensions finals del disseny he aconseguit que les parts més petites del disseny (al cercle central) tinguin una mida final d’aproximadament  1,8 mm. Les impressores del Fablab tenen uns extrusors de 0,4 mm, així que no representen cap dificultat.

Finalment, exportem les peces per impressió en format STL des de Blender, i les processem amb el programari Prusa Slicer, configurat amb les característiques de les impressores del Fablab, per comprovar que la impressió serà correcte, i la possible necessitat de suports. El Prusa Slicer ens corrobora el correcte disseny fet i la seva adequació per impressió. Cal estacar que Blender utilitza per defecte els metres com unitat, i hem de canviar a mm al Prusa Slicer per tal de tenir la mida correcta.

Farem servir PLA de color blanc, que serà la base, per poder pintar la peça amb les línies negres a la capa superior.

Fabricació

Utilitzant les 4 impressores de manera simultània, una per cada peça:

• Temps total: 23h (temps màxim)
• Filament utilitzat: 178.95m; 533g
• Cost del material (segons preus de PLA blanc a Prusa.com): 13.23€

Fabricació de prototip

Per comprovar el resultat final de la peça i la possibilitat d’impressió, he decidit imprimir una de les parts dissenyades. A causa de la falta de temps, no he pogut realitzar la peça al Fablab, però he encarregat la seva producció a un centre d’impressió 3D de la ciutat anomenat Teil3.

La peça s’ha produït en PLA de color blanc, amb la diferència respecte al Fablab del gruix de l’extrusor. En aquest cas es tracta d’un extrusor de 0,2 mm en lloc dels 0,4 mm del Fablab, així doncs, la peça de prova tindrà una mica més de resolució que la produïda al Fablab. El producte final és molt correcte i compleix amb les expectatives. Els elements són fàcils d’identificar amb el tacte, i el disseny resulta interessant i còmode de tocar. Això no obstant, s’observen uns petits “esglaons” a causa de la inclinació de les cares. Per Resoldre això, les peces es poden polir una mica abans de la pintura.